Quan una empresa es troba en dificultats econòmiques, una de les alternatives que es planteja l'empresari és vendre-la a una empresa “Especialitzada en reflotar empreses en crisi”.
És possible que hagis vist anuncis del tipus “Adquirim EMPRESES EN CRISI, NO IMPORTA SITUACIÓ”. O altres anuncis com “COMPREM EL SEU DEUTE AL COMPTAT”.
Quan el vaixell comença a enfonsar-, és molt humà intentar saltar i que sigui un altre el que s'ocupi d'anar tapant les vies d'aigua, donant explicacions als empleats, donant explicacions als proveïdors… Sens dubte aquest és un treball desagradable i moltes persones intenten alliberar-se d'ell.
Vendre l'empresa (encara que sigui per un euro) és una alternativa viable en alguns casos, però també és l'oportunitat per a alguns carronyers de guanyar diners fàcil.
Hi ha alguns espavilats que s'aprofiten de la bona fe dels antics propietaris i “compren per un euro” una empresa en crisi, prometent l'or i el moro.
És de sobres conegut que la millor manera d'enganyar a algú és dir-li el que vol sentir: “Nosaltres ens farem càrrec del deute, reflotarem l'empresa, respectarem tots els llocs de treball, pagarem a tothom. El seu nom quedarà completament net, pot marxar tranquil…”
quan en la realitat l'única cosa que fan els carronyers és:
1) VENDRE TOT EL vendible: Existències, maquinària, vehicles, etc.
2) COBRAR TOT EL cobrable: Saldos de clients, vendes al comptat, etc.
3) GENERAR FACTURES FALSES DES SOCIETATS PANTALLA, per serveis d'assessorament, reparacions, tota mena de serveis diversos, tots ells inexistents.
4) NO PAGAR A NINGÚ: ni empleats, ni proveïdors, ni bancs, ni a Hisenda, etc. I utilitzar la bossa de diners generada a en punt 2) per pagar les factures falses del punt 3)
A curt termini, l'empresa rebenta, els carronyers s'han dut el poc bo que quedava i el propietari anterior es queda com a responsable dels avals que tingués signats i com a responsable subsidiari pels excessos comesos pels carronyers. Perquè la legislació mercantil (i molt específicament per a aquests casos, la Llei Concursal), estableix la responsabilitat general d'administradors de societats. Quan un empresari ven una companyia que es troba en situació concursal, la seva responsabilitat no caduca pel fet de vendre-.
Si el venedor d'una companyia té avalats préstecs a l'empresa amb el seu patrimoni, aquest pot ser embargat tot i que s'hagi procedit a la venda.
Per evitar-ho, ha de reflectir-se en el contracte de venda que el comprador assumeix aquests avals; és molt aconsellable que el banc estigui present en l'operació de venda, ja que l'entitat ha de donar el seu consentiment al canvi de deutor. En cas contrari l'anterior propietari segueix sent l'avalista responsable.
De totes maneres és relativament senzill distingir si el comprador té un interès legítim en fer viable l'empresa, o si és un vil carronyer que aprofitarà les escletxes legals per robar tot el que pugui.
El venedor ha d'exigir al comprador dues condicions:
UNA: Reflectir en el contracte de venda que el comprador assumeix els avals i obtenir el consentiment del banc per fer aquest canvi d'avalista.
DOS: Simultàniament a l'operació de compravenda, s'ha de formalitzar una ampliació de capital per part del comprador. Aquesta és la manera de demostrar que realment el comprador està compromès amb el futur de l'empresa. Si aquest compromís d'inversió es realitza només de paraula o fins i tot per escrit i després s'incompleix, el venedor no pot exigir responsabilitats al comprador. Aquest compromís només és vàlid si se signa davant notari en forma d'ampliació de capital.
Un carronyer mai acceptarà aquestes condicions. Un comprador interessat en el futur de l'empresa si ho farà.
Sabem que resulta molt desagradable gestionar una empresa en crisi, però vendre-la a un carronyer no farà més que empitjorar les coses per a tots: per als antics propietaris, per als empleats i per als proveïdors de l'empresa.
El nostre bon client i amic, periodista Salvador Medela Gent, ha publicat recentment la seva novel·la, “